Si hi ha alguna cosa que no pot faltar al carnaval de Vilanova, es el mantó de Manila.
I la veritat es que al principi costa una mica de creure. Però si penses una mica en les relacions que va tenir Vilanova amb tot el món "indiano" la explicació es bastant lògica.
Comença la festa amb els diferents balls de mantons, que fan les entitats que colaboren en l'organització de les festes. Segueix am les competències musicals: la banda de l'Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú contra un altra(aquest any era la banda de la Unió Musical de Tarragona).
A tot això la vila va vestint-se de festa...
... i fins i tot en Josep Tomas i Ventosa, que presideix la plaça de la Vila amb posat seriós, canvia la seva indumentària per un altra de més festiva.
I arriba el "dijous gras", dia d'inici "oficial" del carnaval. I arriba el pregó. Però es que a Vilanova no ens conformem amb només amb un: cadascuna de les entitats organitzadores fa la seva xatonada particular en el transcurs de la qual l'emissari del rei Carnestoltes arriba a l'entitat i llegeix el seu sermó.
I l'endemà la arribada del rei Carnestoltes amb el seu seguici festiu: la Festa de l'arrivo
Arreu es nota l'aire festiu.
Un dels actes més curiosos del carnaval es el Ball de Malcasats. Es un dels anomenats "balls parlats", o sigui una representació de teatre popular en que diverses parelles(regidor/regidora, burgés/burgesa, gitano/florista etc.) exposen les vicissituds i mancances de la seva vida matrimonial davant les autoritats(l'alcalde, l'arquebisbe, l'agutzil) que han de emetre la seva senténcia sobre cada cas. Destaca, per la seva rigurosa actualitat, la conclusió a que arriben tots: "Que la merda sempre sura encara que la vulguis enfonsar!!!".
El Ball fa deu anys que es va recuperar i des de llavors no falta al programa del carnaval de Vilanova.
I arriba el diumenge de carnaval, un dels moments més esperats del carnaval: el dia de les comparses de Vilanova, que acabarà amb les guerres de caramels, que començaràn amb el crit "la plaça es vostra".
Cap al vespre del diumenge es celebrava un acte, que s'anuncia com: "Les danses de Vilanova i Balls vuitcentistes". Jo pensava que es tractaría de l'actuació d'algun esbart. I no es aixó: es tracta d'un ball "d'envelat", amb "ball de rams" pero sense envelat i amb la particularitat de que es introduït per una tonada vuitcentista que es va repetint cada tres peces, tal com reflexa el carnet de ball que e es va editar per l'ocasió.
El dimarts era el dia dels gegants de la Cuyna Vella. Consta que a finals del S. XIX existia una societat que es déia la Cuyna Vella que era la propietaria d'uns gegants que tenien forma de cuiners. Amb la dissolució d'aquesta societat, els gegants queden arraconats i oblidats. Es recuperen l'any 1972. Son uns gegants amb forma de cuiners i amb els braços articulats(com els gegants bojos de Solsona).
Desprès, a la mateixa placa de les Cols es feia el concurs de disfresses...
...i també es serveix el sopar del Vidalot(que ha acabat passat der aigua)
Finakment arriba el dimecres de cendra amb l'enterro i incineració de Sa Majestad Carnestoltes.
