20-1-2008 C.E. Gràcia GR92 Tossa de Mar-Lloret de Mar

L'etapa que "tocava" avui era realment St. Grau d'Ardenya - Lloret de Mar. El que passa es que son 21,386 Km, distància que ja comença a ser un "pel" massa llarga per mi. Amb l'opció de continuar en autocar fins a Tossa i començar allà, la cosa quedava reduïda en 8,86 Km. El que passa es que la carretera no estava feta per un autocar tan llarg, i en algunes corbes es passava malament.
Aprofitem el temps que teníem per fer una ràpida visita al castell i al nucli antic de Tossa.




Una curiositat: l'esculptura que surt en aquesta foto es la que hi ha a la Plaça de les Nacions sense Estat.




Comencem a caminar. La primera part del recorregut no es massa interessant: moltes urbanitzacions, molt asfalt ... Així fins Cala Canyelles, on ens aturem per dinar.




Després de Cala Canyelles agafem el camí de ronda, i el paisatge es realment maco, fins arribar a Lloret.

1-5 gener 2008 Bonviure Raquetes de neu a Benasc

Aquesta sortida ha estat per mi molt gratificant, malgrat que el temps no hagi acompanyat del tot. I és que el dia 4 de gener feia 3 anys que vaig perdre la meva dona. El dia 3 vam sortir enmig d'una tempesta de neu. Els que anàveu amb en Ramon recordareu que ens vam aturar al costat d'un pi centenari. En Ramon ens va fer una explicació sobre el creixement del pi, i vam acabar llegint poesia i intentant fer "haikkus". Allà enmig de la neu que queia sobre nosaltres vaig tenir una impressió molt emocionant. Una de les primeres portes, de les moltes que la Mercè em va ajudar a obrir, era la dels plaers de la neu. I allà, en silenci, vaig sentir que aquell camí que vam iniciar junts un dissabte 14 de febrer de 1989 havia acabat definitivament. Feia tres anys del dia que vaig haver d'aprendre a caminar sol. I en aquell moment havia aprovat "l'examen de fi de carrera".

En aquell moment estava tan emocionat que no atinava a dir res. Peró ara, amb més calma, sento la necessitat de compartir aquell moment amb tots vosaltres:

Silenci... Solitud...
La neu davalla flonja sobre nosaltres
S'ha tancat un cercle
Gràcies Mercè

1 de gener de 2008

Als voltants de les 5 de la tarda arribàvem la Rosa , la Plúvia i jo a l'Hotel Turpi. Després la Plúvia i jo vam fer un passeig molt breu (es feia fosc molt ràpidament i el terra estava una mica gelat

2 de gener de 2008

Avui comencen les activitats. El dia es gris, amb una mica de boira, i nomès hi ha sol als cims de les muntanyes. De moment no neva. Sortim amb quatre cotxes cap a l'estació d'esquí nòrdic de Llanos de Hospital. Des d'aquí hem d'anar al Pllan del Estañ(Pla de l'Estany, s'enten oi?).
Cap al migdia comença a nevar, encara que bastant fluixet ,de moment. De totes maneres a la hora de tornada hi ha certes dificultats per arribar a l'hotel.

3 de gener de 2008

No sé si aquest havia de ser el dia més fort, però d'alguna manera sí que ho va ser per les circumstàncies meteorològiques. I per mi es va convertir en el dia més important, com ja he explicat al principi de tot. Havíem d'anar al Forau d'Aigualluts, i es van formar dos grups: el primer, el dels més "canyeros" anava amb en Toni(un altre guia que havia pujat des de Taüll) i el segon amb en Ramon.
Tinc molt poques fotos d'aquest dia. La veritat es que era tot un repte captar l'ambient desolat que traspuava. Peró no tenia ganes de treure i posar me els guants, i passar encara més fred.
Al final el resultat va ser molt satisfactori, i a més si aquest dia no hagués nevat com ho va fer, els següents no haguessin pogut ser tan magnífics.

4 de gener de 2007

Avui ha estat un dia magnífic: temps seré, sol, neu verge, paisatges encisadors, bona companyonia i un guia que és tot un professional (en Toni havia pres el relleu d'en Ramon).
Hem anat a Vallibierna per la pista que segueixen els que volen pujar desprès al Aneto.
Tot ha estat perfecte.

5 de gener de 2007

Un bon final peren guardar un magnífic record d'aquesta sortida.
Hi havia dues opcions: fer una estona d'esquí de fons o fer una petita excursió a la vall de Remuñe. Els esquiadors en principi no trobaven monitor, encara que després la cosa es va poder solucionar. Jo vaig optar per la excursió amb raquetes de neu, perque era la novetat.

FINAL

Repeteixo el que ja vaig escriure quan la sortida del Cabo de Gata: res d'aixó hagués estat possible sense la col.laboració de tots els que formàvem part del grup, sota la direcció d'en Ramón i amb la col.laboració especial d'en Toni.