Aquest dia havíem de participar en la Caminada Internacional de Barcelona. Al principi estava previst un recorregut molt atractiu, en part urbà, i en part per la Carretera de les Aigües. Peró no sé per què aquest traçat es va canviar per un recorregut íntegrament urbà, i això no convencia a en Roger, que va decidir que faríem el tram de GR92 que va de Montcada a Vallvidrera. Quan ja estàvem a l'estació de RENFE de Plaça Catalunya ens assabentem que la línia 4 s'havia hagut de desviar, i que havíem d'anar a l'estació d'Aragó. Aleshores es va decidir de fer el mateix tram però a l'inrevés, anant amb el tren de Sarrià fins al baixador de Vallvidrera.
Quan ja caminàvem, vaig caure en uns esbarzers i em vaig esgarrinxar la cara i els braços. Volia plegar a la Vall d'Hebró i acompanyar a la Mª Teresa i en Manel que també plegaven abans. Però al final vaig decidir continuar fins Ciutat Meridiana.
De totes maneres ja no em van quedar gaires ganes de fer fotos.
Aquest bloc vol ser un mena de quadern de viatges amb fotos i reflexions personals des d'el moment que començo a fer sortides amb asiduitat. També posaré fotografies d'aconteixements diversos.
Translate
dimecres, 7 de novembre del 2007
dijous, 11 d’octubre del 2007
Primavera 2007 Bonviure Menorca a finals de primavera...
Menorca
Quan arribo a Fornells el temps es bastant insegur,i quan arriba el gruix del grup plou a bots i barrals. Sort que després va millorar radicalment. El grup es bastant heterogeni: hi ha gent de: de Donosti, La Rioja, Aragó, de Palamós, de Barcelona i ,naturalment, de Berga.Menorca a finals de primavera es una festa pels sentits
El primer dels anomenats "botadors" que vam trobar. Serveixen per poder creuar fàcilment les tanques de pedra seca, tan nombroses a Menorca. En un d'ells vaig tenir un petit accident sense coseqüencies.
I amb una breu meditació, de cara al mar, en el Cap de Cavalleria, acaba la primera jornada.
I en el Cap de Favaritx acaba la segona jornada.
En Ramón va a inspeccionar l'estat del camí.
Taller de massatge a Cala Pregonda:
Final de la segona etapa.
Un passeig per la Mola de Fornells:
I final de la tercera etapa.
Curiosa construcció rural típica menorquina. Serveix per aplegar els fems del bestiar:
La platja del Macar d'Alfurimet esta feta d'aquestes pedres:
I aquí s'acaben les nostres caminades per la costa Nord de Menorca. A partir d'ara la nostra base seria Ciutadella.
De Cala Galdana no tinc cap foto: la veritat és que no em van quedar ganes de fer-ne. Cada dia m'espanta més el poder destructor de l'home.
I després una de les visites obligades a Menorca: la Naveta dels Tudons.
Primavera 2007
Menorca a finals de primavera es una festa pels sentits: la vista amb els tons blaus de l'aigua de mar, els verds de la vegetació, els torrats de les roques...; l'oïda amb el remor del mar, la piuladissa dels ocells...; l'olfacte amb els aromes de les herbes remeieres...
I que hauré de dir de la ruta triada. Em va encisar la Costa Nord amb l'espectacularitat del Cap de Cavalleria i la serena bellesa del Parc Natural d'es Grau. La Costa Sud va ser per mi una petita decepció. No es que sigui lletja, ni parlar-ne, però jo la recordava de fa uns vint anys, quan encara era bastant solitària.
En resum: una setmana magnífica
El primer dels anomenats "botadors" que vam trobar. Serveixen per poder creuar fàcilment les tanques de pedra seca, tan nombroses a Menorca. En un d'ells vaig tenir un petit accident sense coseqüencies.
I amb una breu meditació, de cara al mar, en el Cap de Cavalleria, acaba la primera jornada.
I en el Cap de Favaritx acaba la segona jornada.
En Ramón va a inspeccionar l'estat del camí.
Taller de massatge a Cala Pregonda:
Final de la segona etapa.
Un passeig per la Mola de Fornells:
I final de la tercera etapa.
Curiosa construcció rural típica menorquina. Serveix per aplegar els fems del bestiar:
La platja del Macar d'Alfurimet esta feta d'aquestes pedres:
I aquí s'acaben les nostres caminades per la costa Nord de Menorca. A partir d'ara la nostra base seria Ciutadella.
De Cala Galdana no tinc cap foto: la veritat és que no em van quedar ganes de fer-ne. Cada dia m'espanta més el poder destructor de l'home.
I després una de les visites obligades a Menorca: la Naveta dels Tudons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)