Translate

dijous, 27 de novembre del 2008

16-11-2008 GR241 St. Jaume de Frontanyà - La Nou de Berguedà

Una vegada més invertim l'ordre de les etapes d'aquest GR, es a dir: la 2ª etapa Cobert de Puigcercós-St. Jaume de Frontanyà la farem el desembre, perquè es mes curta i així podem fer el tradicional dinar de Nadal.
Comencem a caminar, doncs, a St. Jaume de Frontanyà, després d'esmorzar a Vilada:






El primer tram es una pujada de 535 m. Està prevista una primera parada al Coll de la Creu Melosa:







La segona parada serà a la Collada Fonda, el punt més alt del recorregut. Des d'aquí el camí fa
baixada fins St. Romà de la Clusa:










Així es veia St. Jaume de Frontanyà des d'allà dalt:






Continuem baixant fins arribar a St. Romà de la Clusa:





Després de St Romà ve una lleugera pujada, i continuem baixant fins al final:





Dinem a Can Espades enmig d'un paisatge meravellós:





Finalment arribem a La Nou. Malgrat una "badada" d'alguns, hem pogut complir l'horari previst:




divendres, 14 de novembre del 2008

Tardor 2008 Bonviure Toscana

Persones molt diverses m'havien recomanat aquest viatge a la Toscana. Jo coneixia els paisatges d'aquesta regió italiana per les nombroses pel·lícules que aquí s'han rodat. Peró així i tot, aquest ha sigut el viatge de les sorpreses. Ja les aniré detallant en el dia a dia.


dissabte, 25 d'octubre del 2008

Vol de Barcelona a Florència sense incidents. Un cop reunit tot el grup ens traslladem a Siena. L'allotjament està dins del recinte emmurallat de la ciutat vella, i l'autobús no pot arribar-hi. Dos minuts a peu fins a l'hotel des de la Porta San Marco.




Primera sorpresa: es tracta d'un antic palau, conserva tota l'estructura original i la decoració també segueix les pautes de l'època.











Abans d'anar a sopar a una pizzeria, a recepció ens pregunten què volem per "la colazione". Un altra sorpresa: aquí l'esmorzar no es serveix en una sala i amb un bufet, sinó que te'l porten en una safata a l'habitació.


Diumenge, 26 d'octubre de 2008
Tercera sorpresa: l'habitació té una terrassa, que compartim amb l'habitació del costat, i d'ella arrenca una escala que porta a un petit jardinet. Esperem doncs que portin la "colazione" per esmorzar com uns senyors... i veig que no som pas els únics:










La vista des de la terrassa es bastant inhabitual:





Finalment sortim cap a la Porta Tuffi, on ens recollirà el minibús. El dia es esplèndid per gaudir d'una bona caminada:






El minibús ens portarà a San Giovanni d'Asso, on començarem la caminada d'avui. Anirem cap a Chiusure i el monestir de Monte Olivetto Maggiore:









Arribem a Chiusure però continuem cap al monestir:






Allà, com gairebé a tots els monestirs benedictins, fan un bon vi. Amb aixó i un bon "pecorino", comprat a Siena, en Jordi ens prepara un exquisit aperitiu:




Tornem cap a Chiusure, on dinarem:






I des de Chiusure a Buonconvento:









A Buonconvento, i després de barallar-se una bona estona amb la màquina expenedora, en Jordi pot comprar bitllets de tren per tots, per retornar a Siena. Allí ens espera la tercera sorpresa del viatge: Heu assistit mai a un entrenament nocturn d'una cursa d'autobusos públics? Pues nosaltres anàvem de paquet.



Una bona dutxa, i un bon sopar en un bon restaurant (grácies Àngeles i Jordi). Per cert: els ravioli amb ricotta i crema de tartufo, i el Chianti clássico estàven boníssims.


Dilluns, 27 d'octubre de 2008
El dia es bastant gris i boirós, peró al final no ha arribat a ploure.




A les 9 es la visita guiada a Siena. Després d'esmorzar ens dirigim a la Piazza del Campo, on ens hem de trobar amb la nostra guia:











Ens explica les peculiaritats de la Piazza, de la Torre del Mangia, i després comença a parlar-nos de la carrera de cavalls del Palio. La dona es sienesa i realment exerceix com a tal, posant-hi tota l'emoció que pot en la seva explicació.
Després ens explica detalls sobre l'urbanisme de Siena: la llotja, la academia Chigiana...






Poca broma!: estem a la "contrada" del àliga, la de la guia. Ens explica detalls a l'entorn de la cerimònia anyal del "bateig" dels nascuts a la "contrada":






Ens dirigim ara cap a la plaça del Duomo.
A un costat de la plaça està l'antic (o no tan antic, doncs va funcionar fins als anys 90) hospital de Siena amb l'escut de la ciutat a la façana, davant d'ell el Duomo:








Encara que es una construcció grandiosa, la van volguer ampliar, pero van suspendre les obres a mig camí:




Pero si la façana es impressionant, encara ho es més l'interior:








Acabada la visita, teniem temps lliure per dinar i acabar de comprar. Torno a la Piazza del Campo:







Ens despedim de Siena. Per mi ha estat la sorpresa més gran d'aquest viatge!


Sortim de l'hotel cap a la Porta Tuffi, des d'on el minibús ens portarà a Castello di Meleto, per tal de visitar-ho i sortir després caminant cap a Vertine i l`hotel Le Noci (a uns 4 km de Radda in Chianti:










Comencem a caminar cap a Vertine:








Arribem a Vertine, poble situat (com gairebé tots els poblets d'aquí) sobre un turonet...





i baixem fins a l'Hotel:







Dimarts, 28 d'octubre de 2008


Com veièu el dia es molt gris i plou lleugerament, encara que amb intermitències. Segons el programa hauríem d'anar a Castellina in Chianti, i des d'allà caminaríem fins a Radda. Pero com veureu no va poder ser així.






Ens porten en furgoneta a Castellina i visitem la tomba etrusca(la foto de l'interior de la tomba ha estat censurada)









El "caminamento" medieval de Castellina:




Comencem a caminar amb la intenció d'arribar a Radda, peró...




...a l'ermita de Santa Maria di Badiola, on ens hem aturat per dinar, comença a ploure a bots i barrals. Girem cua fins Castellina:




Quan la pluja afluixa una mica, ens porten a Castello d'Albola per fer una breu visita i un tast de vins i oli:





Sopem al mateix hotel: el menjar era boníssim i el vi era excepcional(la quarta sorpresa... encara que potser no tant)



Dimecres, 29 d'octubre de 2008


El dia es mostra molt gris, encara que no plou. Pero el parte meteorologic diu que ho farà a partir de migdia, i durant tota la tarda. Per això hi ha canvi de plans: estava previst que ens traslladèssin en furgoneta a Volpaia, i caminar des d'allà fins a Greve; sortirem en canvi caminant
en direcció a Radda, fins allà on sigui possible:












Aquí comença a ploure amb certa intensitat. Per sort aviat afluixa i podem continuar fins a Radda:





Encara que la verema ja s'ha donat per acabada, algun gotim encara trobàvem...
A Radda, després de passar pel "super" comença a ploure de valent. Després d'una estona para de ploure i la segona part de la previsió meteorològica ja no es compleix, i queda un dia ideal per caminar. Reprenem doncs el camí cap a Volpaia:













Arribem a Volpaia, on dinarem:









I acabarem la caminada d'avui a l'ermita de Buggiala:







La furgoneta ens portarà de tornada a Radda, per fer les últimes compres...






... i a l'hotel, on sopem.



Dijous, 30 d'octubre de 2008


Avui ens despedim de la regió del Chianti.
Adeu Hotel Le Noci! Sempre recordarem les gentileses dels amos.






Un minibús ens portarà prop de San Gimignano. Farem primer una caminada pels boscos qu'envolten aquesta població, i després tindrem tota la tarde lliure per visitarla. Finalment el minibús ens durà a Florència.





Caminarem per la reserva forestal de , des de San Donato a Libbiano:











Finalment estem a San Gimignano. M'havíen recomanat molt aquesta visita, i ni de bon tros no ha sigut una decepció. A la ciutat es respira noblesa, i ni les botigues de records ni les pizzeries ni les cafeteries no desentonen:



















En el vestíbul d'un dels dos "Museus de la tortura" que vaig trobar, estava exposada aquesta peça (endivineu de qué es tracta?):




Es l'hora de despedirse de San Gimignano:







Ha estat un'altra de les sorpreses del viatge!


El hotel Califòrnia de Florència està a dues passes de la piazza del Duomo, la qual travessem per anar a sopar a la "trattoria" Za-Za. Sembla que jo soc immune a la síndrome "dei funghi", perque la truita amb porcini i tartuffo que vaig demanar estava boníssima!








Divendres, 31 d'octubre de 2008


Ha arribat l'últim dia del nostre viatge. Ho dedicarem sencer a Florència. Tenim prevista un visita guiada pel centre de la ciutat.
Florència no es simplement una ciutat-museu. De fet la seva vida quotidiana no es massa diferent de la de qualsevol ciutat europea:







Pero a cada casa, a cada pati, es vèuen vestigis d'un noble passat:









La piazza de la República, on comença la visita, no té res remarcable, tret del fet que es el centre de la ciutat antiga, on estava situat l'antic forum romà:





A dues passes hi ha la piazza del Duomo, amb el baptisteri, amb la "porta del Paradiso", la catedral i el campanile:









La catedral té una façana molt rica, pero en canvi l'interior es bastant auster, sense res destacable, tret d'un rellotge que funciona a l'inrevés dels actuals, i dels frescs de la grandiosa cúpula:









De camí cap a la piazza de la Signoria passem per l'esglèsia de San Michele: en realitat era la llotja de contractació dels comerciants de cereals, pero la presència d'una imatge miraculosa va fer que la transformèssin:







Arribem a la piazza de la Signoria, amb el palau dels Medici, la font d'Hèrcules i la loggia amb les esculptures:









Alguns van ara a visitar la galeria dels Uffizi, pero jo prefereixo seguir passejant a l'aire lliure. Em dirigeixo cap al Ponte Vecchio:









Remarcables els obradors de joieria i el bust de Benvenuto Cellini:







Ala tarda vull anar a Fiesole, una escapada que m'havìen recomanat. Fiesole, a uns 20 minuts d'autobús, està situada dalt d'un turó que domina la ciutat de Florència. Suposo que per això, i malgrat ser una població petita, havia sigut un bisbat independent, i es veuen els vestigis del seu esplendor:









A més de l'antiga catedral, es remarcable també el convent i la esglèsia dels franciscans:







Arriba l'hora de tornar a Florència:





Abans d'anar a sopar m'entretinc fent fotos dels monuments i carrers il·luminats:







On es celebra la festa d'aniversari?:








Quina llàstima, oi?


PD: Gràcies a tots per col·laborar a que el viatge hagi sigut tan excepcional!!!