Segons el programa previst, hem d'anar a la part oest de la Selva d'Irati(Navarra); el primer dia pujarem al cim de Mendilatz, i el diumenge farem una caminada al voltant de l'embassament d'Irabia.
31-5-2008
Aquest ha sigut el mes de Maig amb més pluges dels darrers anys. Malgrat que a la hora de la sortida no plovia, tots sabíem que aquesta seria una sortida una mica "remullada".
Sortim a les 6 i pocs minuts, i teòricament hem d'anar bé de temps, encara que a la pràctica serà un altra cosa ben diferent.
Després de recollir en Manel Sànchez i la Isa a Esparreguera, arribem al lloc on esmorzarem. El dia es gris i el paisatge no té massa interès, raó per la qual cal buscar el color d'altra forma.
A l'alçada de l'àrea de servei d'Aljafarin(Saragossa) es dispara el xiulet d'alarma de l'autocar. Resulta que una corretja del ventilador està en males condicions i hem d'entrar a l'àrea a esperar i veure com haurem de continuar.
Una hora més tard ens recull un altre autocar que ens portarà fins al camping d'Urrobi, on deixem les bosses per continuar fins a l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaitzeta, dinar, i començar la caminada d'avui. Mentre dinem el temps encara s'aguanta, però ens diuen que a mitja tarda(a tot estirar a les 7) començarà a ploure un'altra vegada.
Allà hi ha el monument en memòria de Mikel Zabalza, mort en circumstàncies poc clares(o "massa" clares, depèn com es miri) en mans de la Guardia Civil.
Comencem a caminar. L'ambient una mica misteriós del bosc serà una constant en tota la caminada.
Cap 2/4 de 6 comença a ploure, i sota la pluja arribem al refugi d'Azpegi, des d'on s'inicia la pujada al cim del Mendilatz.
Allà decidim que farem: alguns pujaràn al Mendilatz , tal com estava previst, altres opten per visitar els monuments megalítics que hi ha a la zona, i finalment hi ha qui, com jo, decideix esperar al refugi. Caminar sota la pluja no es lo meu.
Quan tornen els que han fet la ruta dels monuments megalítics iniciem el retorn a la fàbrica, i allà ens trobarem amb els que baixen del Mendilatz. Plou amb intermitències, Peró després de pujar a l'autocar la pluja es fa més forta, i no cessarà fins a l'endemà.
1-6-2008
Diuen que ha plogut de valent tota la nit. Jo no m'he assabentat perquè he dormit com un liró. M'aixeco a 2/4 de vuit, ja que serviran l'esmorzar a les 9(en realitat estava previst que fos a les 8, o sigui que sortirem amb 1 hora de retard). Vaig a fer un vol pel camping. Està molt bé, i situat en un indret molt bucòlic.
Tenim problemes per arribar al pantà d'Irabia. Resulta que quan en Roger va trucar a l'ajuntament d'Orbaitzeta demanant informació, li van dir que l'autocar arribaria sense problemes. La carretera té només 18 km., Peró com que es estreta(4 m.), revirada i amb corbes bastant tancades, triguem 3/4 d'hora. Aixó (i els 3/4 de la tornada) va incrementant el retard. Finalment arribem a l'aparcament del pantà i podem començar a caminar.
Tot i aixó no tot es negatiu: ha parat de ploure i fins i tot es veu una mica de sol entre els núvols.
Com veieu l'embassament està al 100% de la seva capacitat. Peró a més a més les pluges d'aquests dies han fet que el sender estigui força enfangat, i que els petits rierols que el creuen baixin bastant plens.
De tota manera l'ambient del bosc torna a ser com ahir.
Finalment arribem al límit del pantà i iniciem el camí de tornada.
En aquest punt de la caminada torna a començar a ploure, encara que molt suaument i amb intermitències.
Arribem a la famosa fita 215, que marca la frontera amb França.
Tornem a l'aparcament i després a Orbaitzeta, on dinem davant de l'església.
Els retards acumulats fan que arribem a Barcelona a les 11 del vespre, en comptes de les 10, que era lo que es prevèia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada