Ja coneixia Croàcia. Vaig estar aquí fa uns 30 anys, quan feia relativament poc que havia mort en Tito i encara era un dels països federats de la antiga Iugoslàvia. Recordo que veníem d'Itàlia, entrarem per Ljubljana (a Eslovènia) i vam passar per Zadar, Split, Dubrovnik(per suposat), Trogir, Makarska... camí de Mostar i Sarajevo (a Bòsnia). Des-de Sarajevo vam tornar per Beograd(Sèrbia) i Zagreb(Croàcia un altre cop) fins a Ljubljana, Itàlia, França i Barcelona.
17-09-2011 Barcelona-Dubrovnik (avió)
En unes dues hores i quart ens vam plantar a Dubrovnik. A l'aeroport ens espera el bus que ens portarà a l'hotel.
Un cop acomodats, anem a la parada de l'autobús núm. 6, que es el que ens porta a la ciutat vella.
En Jordi ens fa una breu explicació, i passem per la portalada principal cap a l'eix de la ciutat.
Drsprés tenim la tarde lliure per visitar Dubrovnik al nostre gust. Aprofito per canviar diners i comprar desodorant(m'ho havia deixat a casa.
Desprès,fent cas d'un dels suggeriments d'en Jordi, vaig a passejar per les muralles. Val la pena.
Acabat el passeig, m'estic una estona prenent un "pivo" en un local del port i després torno a la ciutat fins l'hora que hem quedat per anar a sopar.
Aquell dia es celebraven a Dubrovnik uns casaments(vaig contar fins tres). En un de ells van treure la bandera de Croàcia i jo pensava que era alguna festa patriòtica.
Poc a poc es va ponent el sol i entra en joc la il·luminació artificial.
Finalment anem a sopar a un lloc apartat dels circuits turístics més concorreguts.
18-09-2011 Dubrovik-Miljet (ferry) Polace-Pomena (senderisme)
Agafem el ferri per anar a la illa de Miljet.
Arribats a l'illa, deixem el ferri a Polace i des d'aquí caminarem fins a Pomena, on hi ha l'hotel del Parc Nacional.Després d'una breu explicació per part d'en Jordi sobre l'illa, comencem la caminada a les ruïnes d'un antic palau.
Aquí vam fer la primera parada del dia per fer la primera remullada. Jo no em vaig banyar: tinc encara massa viu el record de fa trenta anys a prop de Dubrovnik, quan havíem d'entrar i sortir de l'aigua de quatre grapes per tal de no relliscar!
I després va començar el meu calvari particular. Aquell dia feia molta calor i no corria massa brisa. Peo es que jo havia fet dues errades fonamentals: 1er. per l'esmorzar no em vaig prendre el preparat de gelea reial i vitamines que habitualment prenc quan surto a caminar, i 2on. vaig voler estalviar pes a la motxilla, i portava massa poca aigua. Per tant vaig agafar una "pájara" monumental. Sort que en Jordi em va auxiliar amb pastilles de glucosa i aigua de la que ell portava.
Comprensiblement no tinc massa fotos, però alguna en vaig fer.
Una bona gerra de "pivo" quan vam arribar a Pomena em va acabar de reanimar.
Per cert: em dones la poteta Rantanplan?
19-09-2011 Miljet: Pomena-Monto Kuc-Pomena (senderisme)
Segons la previsió meteorològica, avui havia de ser un dia molt dolent. La veritat es que va ser un dia gris, però al final no va ploure fins a la tarda, i poca estona.
Havíem de pujar al Monto Kuc, que es la muntanya més alta de Miljet.
Primera parada del dia,davant l'illa amb el monestir benedictí que visitarem a la tornada.
Pugem a la muntanya. En el cim hi ha una caseta de vigilància del parc.
Quan arribem abaix ens disposem a visitar el monestir benedictí i per això hem de creuar el Veliko Jezero fins la illa on està situat.
Tenim temps lliure per visitar el monestir,dinar... Jo decideixo que el "picnic" està molt bé però que prefereixo menjar una pizza(que estava bonís-sima), i després ja visitaré el monestir.
A la hora de la tornada comença a ploure, però no per gaire estona.
Tornem a Mali Most, i d'allà a l'hotel. Un bon bany a la "piscina" de l'hotel abans de sopar.
Després en Jordi ens comunica que ha hagut un canvi de programació. Resulta que demà està previst que bufi la "bora", una mena de tramuntana que es allò que més temen els mariners croates, i el vaixell no ens pot portar a Lastovo, com deia el programa. Com a alternativa ens proposen portar-nos a terra ferma, anar fins a l'extrem de la península de Peljesac, on ens vindrà a buscar el vaixell per portar-nos a Korcula. Es a dir que s'inverteix l'ordre del nostre mini-creuer.
20-09-2011 Miljet-Trestenik Trestenik-Loviste (bus) Loviste-Korcula (creuer)
Aquest dia el temps era bastant dolent, però res no feia pensar en allò que va venir després.
Ens havien promès que ens vindria a buscar un vaixell gran. No m'ho podia creure. Alló que estava al moll era un vaixell gran? Després ens van explicar que un vaixell petit s'adapta millor al ritme de l'onatge. Però això no ens va estalviar el mal tràngol que vam passar.
No tinc fotos de la travessa, i es comprensible per-que el meu únic pensament era agafar-me bé i no perdre l'equilibri.
Finalment vam arribar a Trestenik. Quan vam trepitjar terra ferma, ens canvia totalment l'expressió.
Anem a prendre alguna cosa per fer passar l'ensurt, i mentres tant es despedeix el "cascaró" que ens havia portat fins aquí.
Prenem el minibús, camí de Loviste(a l'extrem de la península de Peljesac). Si el temps millorava, ens havíem d'aturar prop d'Orebic(a uns 600 m. d'alçada) i fer una petita caminada fins a un cim que domina totes les illes dàlmates. Però no va poder ser, per-que continuava plovent.
Com que vam arribar molt aviat a Loviste, aprofitem per fer un dinar com cal.
Després de dinar fem un petit passeig pel poble.
El temps havia millorat considerablement, malgrat el que pugui semblar en aquesta fotografia.
Finalment, cap a les 5, arriba el nostre vaixell.
A la darrera foto, a popa, s'endevina la silueta d'en Mile. La tripulació estava formada per en Joschko(el capità) en Oliver(el grumet) i en Mile(que era el "factotum": cuiner, mariner... i a més era una mica filòsof i molt divertit).
Un cop acomodats, sortim cap a Korcula.
Les tasses i els gots que es veuen a la taula, mentre en Jordi ens fa la explicació, son de la benvinguda que ens va donar el capità.
Anem arribant a Korcula, ¿la pàtria de Marco Polo?
Aquell dia, segurament degut al mal temps, es van concentrar unes dues dotzenes de vaixells davant Korcula. Nosaltres,abans d'arribar a la terra ferma, havíem de travessar uns 10 vaixells.
Anem a visitar la ciutat.
Després de sopar al vaixell tornem a la ciutat(que està a uns 10 minuts del lloc on està amarrat).
Ha sigut un dia en el qual hem pogut experimentar de tot.
21-09-2011 Korcula-Lastovo (creuer) Mihajlo-Lastovo-Jurjeva Luka (senderisme)
Tenia curiositat per saber com es desfaria tot aquell embolic d'embarcacions. Jo pensava que els vaixells que estaven amarrats més lluny de terra serien els primers en salpar, però no va ser així. Els vaixells que estaven amb la proa cap a mar obert simplement es deslligaven dels dels costats i començaven a navegar. El nostre va esperar per-que la proa apuntava a terra, i va haver de maniobrar per posar-se bé.
Finalment arribem a l'illa de Lastovo.
Pugem al poble de Lastovo,la capital de l'illa.
A Lastovo comprem el picnic del dia i ens disposem a pujar al castell. Des de dalt es domina un
bon panorama .
Tornem al poble i comencem la caminada d'avui, que ens durà a l'altra costat de l'illa. Allà ens esperarà el vaixell, que finalment ens portarà cap a Jurjeva Luka per passar la nit.
Aquestes son les xemeneies típiques de l'illa.
Ens aturem un moment per a tastar el raim, un dels productes "estrella" de l'illa, juntament amb la mel, l'oli i les figues, i reprenem el camí.
Que bé s'està a l'ombra de les oliveres...
Tot el que es bo s'acaba. Continuem el camí fins a trobar-nos amb el vaixell.
El capità ens ve a buscar amb la Zodiac.
Una remullada reconfortant, i el vaixell salpa cap a Jurjeva Luka, on passarem la nit.
22-09-2011 Jurjeva Luka-Jurjeva Luka (senderisme) Jurjeva Luka-Brna
(a Korcula) (vaixell)
Aquell dia iniciàvem l'excursió a Jurjeva Luka i tornada al mateix lloc, després de pujar a la muntanya més alta de l'illa. Cap a les 5 de la tarda havíem de salpar cap a Brna(a la illa de Korcula) perqué cada dos o tres dies el vaixell havia de repostar aigua i electricitat.
Jo només vaig fer 3/4 parts de la pujada, pero em vaig poder fer una idea bastant exacta del panorama que es veia.
Baixem cap a la costa i ens aturem per fer un bany i per dinar.
Després de parar-nos al poble de Jurjeva Luka, tornem cap al vaixell.
A les 5 el vaixell salpa cap a Brna.
I amb una bona graellada de carn, preparada a la barbacoa del vaixell, tanquem aquest últim dia del nostre creuer particular.
23-09-2011 Brna-Orebic (creuer) Viganij (senderisme) Viganij-Dubrovnik (bus)
Avui es l'últim dia del nostre creuer particular. La darrera etapa ens porta des de Brna(a l'illa de Korcula) fins a Orebic(a la penísula de Peljesac).
Allà ens espera el bus. Intentarem fer avui la excursió que no vam poguer el dia 20.
Sortim del coll on ens deixa el bus. Al principi el camí es bo fins que arriba a un poble abandonat. Allà es torna bastant pedregós.
Com que no ho veu massa clar, en Jordi ens fa fer marxa enrera.
Intentarem trobar l'altre camí que hi ha segons el mapa. Pero no es troba, i acabem baixant al poble de Viganij per un sender ben marcat.
A Viganij dinemdavant del mar. Alguns aprofiten per fer un ùltim bany, i altres anem al poble a prendre un "cappuccino".
Després de unes dues hores de viatge el bus ens deixa a l'hotel de Dubrovnik. Quedem per anar a sopar plegats a un local del port. El peix està boníssim i els cafés turcs també.
24-09 2011 Dubrovnik-Barcelona
Avui no portava càmara, l'havia deixat dins de la motxilla. I després em vaig penedir.
Havia de comprar un cadenat petit per tancar la maleta. Després vaig anar pel passeig que du a la platja. Pero després aquest segueix ,es transforma en un sender molt ben acondicionat que segueix la línia de la costa, amb unes vistes espatarrants.
Pero arriba l'hora d'anar a l'aeroport i agafar l'avió cap a Barcelona.
S'ha acabat. Un altra vegada gràcies a tots els components del grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada