Per això quan, amb Josanaventurs, he tingut l'ocasió de fer senderisme pel Marroc l'únic dubte que vaig tenir era si repetir el viatge pel sud(Marrakech, la vall de les casbahs i el desert) o intentar conèixer una regió nova com es el Rif.
Després d'una breu baixada arribem a Azilan. Allà, a la gite d'etape, ens esperen en Abdul i el seu fill Fouad. Les seves bromes, un bon berenar i un bon te ens acaben de refer.
Desprès de sopar parlem de l'etapa de demà amb en Mohammed. Al principi em poso una mica "burro" perquè s'ha hagut de variar el recorregut i el canvi em sembla, a primera vista, una mica arbitrari. Però quan en Mohammed diu que es per raons de seguretat, callo de seguida.
Dimarts, 12-05-2009: Azilan-Akchor
Sortim d'Azilan en direcció a unes ruïnes que no se sap ben be de quina època son.
Reprenem la marxa i ens dirigim a un bosc sagrat: hi està enterrat un home sant ,hi ha un "morabito"(com una ermita ) i no es poden tocar els seus arbres. Aquest es un lloc de peregrinació molt concorregut i es nota perque hi ha força deixalles.
Anem cap a un pont romà, i als seus voltants pararem per dinar.
Finalment arribem al Pont de Deu: es un pont natural d'uns 60 m, d'alçada. Una estona mès i arribarem a Akchor, un poble que s'està desevolupant aprofitant la tirada del turisme.
Dimecres, 13-05-2009: Akchor
Com que estic bastant cansat i em sembla que la etapa d'avui es una mica complicada(per arribar a la cascada s'haurá de creuar el riu 14 vegades, i això sense pont ni gual ) decideixo quedarme a Akchor.
Amb l'Anna, que també es queda, farem una passejada fins a un quiosquet( de fet es la primera part del mateix camí que porta a la cascada). Mustapha, que serà el nostre guia, ens passará a recollir a les 11. Després s'ens afegeix una parella de Casablanca que està de vacances.
Dijous, 14-05-2009: Akchor-Oued Laou
Jo crec que va ser aquesta la etapa més dura del trekking. I això per dues raons: la etapa es va allargar perquè no es podia muntar el campament previst al bosc d'Achacha pel risc de pluja, amb la qual cosa es va convertir en un veritable trenca cames, i perquè els camins solien ser molt pedregosos i irregulars i vaig acabar amb les plantes dels peus destrossades.
Continuem fins a una casa, on descansem i bevem te. També treuen una gerra amb iogurt i un plat amb ous ferrats, però en Mohammed ens desaconsella que ho tastem.
Finalment anem a buscar la carretera de Oued Laou(a la costa mediterrània). En Xavi ens ve a buscar i ens porta en cotxe a Oued Laou i fins a l'hotel.
Dijous, 14-05-2009: Oued Laou
Mohammed ens havia presentat dues alternatives: o bé ens quedàvem a Oued Laou i ens podiem banyar i donar un vol, o bè anàvem a visitar una terrisseria i compràvem alguna peeça. Jo vaig decidir quedarme a Oued Laou però tinc la impressió que aquesta vegada em vaig equivocar.Perque Oued Laou es una petita població costanera oberta sobretot al turisme interior i no massa diferent de altres semblants que he conegut. Aixó sí: el peix i el marisc son molt bons, i bè de preu.
Divendres, 15-05-2009: Oued Laou-Tànger-Algesires-
Estepona-Màlaga-Granada
... i aquest trekking s'acabat. Ara falta tornar, i aquí si que hi ha novetats: resulta que tothom ha decidit tornar amb el tren o en avió, de manera que des de Granada anirem sols en la furgoneta en Josan i jo.
Matinem bastant per arribar amb temps a Tanger, a la sortida del ferry. Un cop a Algesires ens retrobem amb en Josan i sortim en direcció Màlaga, am parada a Estepona per dinar. A Málaga deixem en Miquel i en Josep, pero també n'Anna, n'Aurora, na Roser, na Verònica i en Albert que tornen en avió. A Granada es queden els quatre de València que agafaràn el tren. En Josan i jo continuem fins gairebé el límit entre les províncies de Granada i Múrcia i ens quedem a dormir en una "venta" al costat de l'autovia.
Diumenge, 17-05-2009
Reprenem el viatge cap a Barcelona. Sense cap incidència arribem cap a 2/4 de 6
El viatge ha sigut dur tant físicament com mental , però la experiència es del tot recomanable.
Dissabte 08-05-2009: Barcelona-Ontinyent
A 3/4 de 3 en Josan ens recull a la Plaça de Catalunya. Som 6 persones: n'Anna, n'Aurora, na Roser, na Verònica, en Albert i jo mateix.
Sortim en direcció Tarragona-Castelló-València, i allí recollim a na Carminya, na Lupe, en Joan i en Quique.
Continuem cap a Ontinyent, on passarem la nit. Arribem cap a les 10 a l'hotel. Busquem un lloc on sopar i a dormir, que l'endemà haurem de matinar.
Dissabte, 9-05-2009: Ontinyent-Algesires-Tanger-Chaouen
Hi ha hagut canvi de plans: sortirem una hora més tard i a Algesires agafarem el ferry de 2/4 de 5.
Que ja hem creuat l'estret?
Noo! Continuem a Ontinyent, al País Valencià però es bo anant fent boca.
Reprenem el camí cap a Málaga, on recollirem en Josep i en Miquel, que han viatjat en avió des de Barcelona.
Finalment continuem fins a Algesires, a l'estació del ferry que ens ha de portar a Tànger.
Aquí ens deixa en Josan, i ens recollirà el proper dissabte.
Sortim amb retard, i arribarem a Tànger en una hora i mitja.
Arribem a Tànger, i ens recull en Mohammed de Radical Rif que ens durà amb la furgoneta fins a Chaouen. Ja es negra nit quan arribem a l'hotel.
Sorpresa! Es un hotel molt maco i confortable. Potser ens sobren les escales que cal pujar per arribar a l'habitació. Estem força cansats del viatge.
Una bona dutxa i un sopar molt bo ens tornen a posar una mica a to.
Diumenge, 10-05-2009: Chaouen
Hem quedat amb en Xavi, de Radical Rif, a les 10 per tal que ens doni les explicacions que calguin sobre el trekking i que ens presenti els nostres guies.
Com sempre, surto abans d'esmorzar pels voltants de l'hotel, que esta situat fora del nucli urbà de Chaouen.
Després sortim a visitar Chaouen, amb els nostres guies: en Khalid(que ens guiarà per Chaouen) i en Mohammed(que ens acompanyarà al trekking).
...a rhapsody in blue?...
...una ciutat plena de vida i activitat?...
...una capsa de sorpreses?...
Havieu vist mai un pas tan estret com el que hi ha al fons de la imatge?
Façanes insignificants que amaguen veritables palaus o coves d'Alí Babà...
Les muralles... el cementiri...
Que hi fa l'ajuntament de Terrassa a Chaouen?
En resum: una ciutat que enamora.
Dilluns, 11-05-2009: Chaouen- Azilan
Aquesta es, teòricament, la etapa més dura del trekking. La veritat es que la pujada al Tizin Lal(1100 m.) exigeix un gran esforç físic, però el camí es relativament bo i sense grans irregularitats. Les etapes següents(la tercera i sobretot la cinquena) van ser més exigents per dues raons: es va haver de canviar la ruta, amb la qual cosa les etapes son més llargues, i passaven en gran part per corriols pedregosos, cosa que afegia un punt de dificultat.
Dissabte 08-05-2009: Barcelona-Ontinyent
A 3/4 de 3 en Josan ens recull a la Plaça de Catalunya. Som 6 persones: n'Anna, n'Aurora, na Roser, na Verònica, en Albert i jo mateix.
Sortim en direcció Tarragona-Castelló-València, i allí recollim a na Carminya, na Lupe, en Joan i en Quique.
Continuem cap a Ontinyent, on passarem la nit. Arribem cap a les 10 a l'hotel. Busquem un lloc on sopar i a dormir, que l'endemà haurem de matinar.
Dissabte, 9-05-2009: Ontinyent-Algesires-Tanger-Chaouen
Hi ha hagut canvi de plans: sortirem una hora més tard i a Algesires agafarem el ferry de 2/4 de 5.
Que ja hem creuat l'estret?
Noo! Continuem a Ontinyent, al País Valencià però es bo anant fent boca.
Reprenem el camí cap a Málaga, on recollirem en Josep i en Miquel, que han viatjat en avió des de Barcelona.
Finalment continuem fins a Algesires, a l'estació del ferry que ens ha de portar a Tànger.
Aquí ens deixa en Josan, i ens recollirà el proper dissabte.
Sortim amb retard, i arribarem a Tànger en una hora i mitja.
Arribem a Tànger, i ens recull en Mohammed de Radical Rif que ens durà amb la furgoneta fins a Chaouen. Ja es negra nit quan arribem a l'hotel.
Sorpresa! Es un hotel molt maco i confortable. Potser ens sobren les escales que cal pujar per arribar a l'habitació. Estem força cansats del viatge.
Una bona dutxa i un sopar molt bo ens tornen a posar una mica a to.
Diumenge, 10-05-2009: Chaouen
Hem quedat amb en Xavi, de Radical Rif, a les 10 per tal que ens doni les explicacions que calguin sobre el trekking i que ens presenti els nostres guies.
Com sempre, surto abans d'esmorzar pels voltants de l'hotel, que esta situat fora del nucli urbà de Chaouen.
Què dir sobre Chaouen?...
Que es un esclat de colors?...
Que es un esclat de colors?...
...a rhapsody in blue?...
...una ciutat plena de vida i activitat?...
...una capsa de sorpreses?...
Havieu vist mai un pas tan estret com el que hi ha al fons de la imatge?
Que hi fa l'ajuntament de Terrassa a Chaouen?
En resum: una ciutat que enamora.
Dilluns, 11-05-2009: Chaouen- Azilan
Aquesta es, teòricament, la etapa més dura del trekking. La veritat es que la pujada al Tizin Lal(1100 m.) exigeix un gran esforç físic, però el camí es relativament bo i sense grans irregularitats. Les etapes següents(la tercera i sobretot la cinquena) van ser més exigents per dues raons: es va haver de canviar la ruta, amb la qual cosa les etapes son més llargues, i passaven en gran part per corriols pedregosos, cosa que afegia un punt de dificultat.
Aproximadament a mitja pujada ens aturem en una casa on descansem i. envoltats dels petits habitants, ens refem una mica bevent l'inevitable, encara que molt reconstituent, te amb menta.
Reprenem la pujada i arribem al coll.
Dimarts, 12-05-2009: Azilan-Akchor
No es pot remuntar el riu per la llera per visitar el Pont de Deu, que es una de les coses que es preveien pel dia 14. Degut a les pluges dels últims dies pot haver cert perill , i per això s'haurà de canviar la ruta i en la última part de l'etapa d'avui farem una petita marrada per tal de veure-ho igualment però des de la part de dalt.
Primer l'habitual passeig pels voltants en espera de l'esmorzar.
Dimecres, 13-05-2009: Akchor
Amb l'Anna, que també es queda, farem una passejada fins a un quiosquet( de fet es la primera part del mateix camí que porta a la cascada). Mustapha, que serà el nostre guia, ens passará a recollir a les 11. Després s'ens afegeix una parella de Casablanca que està de vacances.
Dijous, 14-05-2009: Akchor-Oued Laou
Dijous, 14-05-2009: Oued Laou
Divendres, 15-05-2009: Oued Laou-Tànger-Algesires-
Estepona-Màlaga-Granada
Matinem bastant per arribar amb temps a Tanger, a la sortida del ferry. Un cop a Algesires ens retrobem amb en Josan i sortim en direcció Màlaga, am parada a Estepona per dinar. A Málaga deixem en Miquel i en Josep, pero també n'Anna, n'Aurora, na Roser, na Verònica i en Albert que tornen en avió. A Granada es queden els quatre de València que agafaràn el tren. En Josan i jo continuem fins gairebé el límit entre les províncies de Granada i Múrcia i ens quedem a dormir en una "venta" al costat de l'autovia.
Diumenge, 17-05-2009
Reprenem el viatge cap a Barcelona. Sense cap incidència arribem cap a 2/4 de 6
1 comentari:
Joan Carles,
he llegit i visionat el teu reportatge i t'he de dir que està molt bé.
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada