Senderisme, viatges i altres coses més...: 14 i 15 -3-2009 Josanaventurs Portbou- Cotlliure

Aquesta travessa la venia perseguint des de fa temps. M'havien dit que es una mica forta , sobre tot el tram Portbou-Banyuls, però que val la pena. Finalment semblava que ho anava a aconseguir amb els de Josanaventurs, però ha sigut molt accidentada. Primer per qüestions meteorològiques i sobre tot pel vent. Finalment semblava que havia d'afluixar i que permetria la sortida. En Josan decideix que fem el trajecte a l'inrevés, per tal d'evitar que el vent ens arribés de cara. I la segona raó ja la veurem més endavant.

Dissabte,7-3-2009

Avui farem doncs el tram Cotlliure-Port Vendres-Banyuls.
Arribem a Cervera sense incidents. Fins a la sortida del altre tren tenim uns 3/4 d´hora de temps, que aprofitem per esmorzar i comprar provisions.
Arribats a Cotlliure ens dirigim a la plaça del Mercat, i tot seguit anem al cementiri per visitar la tomba d'Antonio Machado. No es possible perquè a aquest hora hi ha un enterrament.
Fins al començament de la caminada tenim una hora de temps per passejar pels carrerons de Cotlliure i les seves platges.

Iniciem la pujada al castell de Sant Elm, passant abans pel costat del Museu d'Art Modern i per un molí de vent. Aquest molí va funcionar primer com a molí de gra. Després d'un llarg període d'inactivitat, va ser restaurat cap a 1930, i funciona actualment com a premsa per oli i vi.
Reprenem la pujada. Fins ara el vent no es feia sentir, però en pujar les ratxes son cada vegada més fortes.

Ja en el castell, algun cop de vent feia trontollar, però la vista de Cotlliure i de tota la Costa Vermella ja s'ho val

Al llarg de la baixada a Port Vendres la situació millora: el vent molesta però es pot caminar bé.

Aquesta es una gran regió vinícola i les vinyes son una constant a tota la caminada.

Arribem finalment a Port Vendres, on dinarem.
Port Vendres té una certa importància precisament pel seu port, que inclús comercialment té un cert nom.

Havent dinat(i després de prendre un cafè) reprenem el camí cap a Banyuls, passant pel cap Bear.

A mesura que pugem al Cap, la tramuntana comença a bufar amb força. Hi ha vegades que el vent et fa caminar fent esses com si estiguessis begut, i això m'amoïna i em fa posar molt nerviós.

"I a partir d'aquí tot malament", com diuen al Bocamoll. Jo no sé si va ser degut al nerviosisme o a la pressa per arribar i deixar enrere el vent, la qüestió es que en la baixada a Banyuls poso el peu malament, he de forçar el genoll esquerre(el que està "tocat" després de l'accident) i patapaf: començo a sentir me de la cama dreta. Puc caminar si el terreny es més o menys planer, Peró les pujades i baixades em costen molt. Començo a pensar en el que espera demà: la pujada i sobretot la baixada al Querroig.
Continuem cap a Banyuls.

Una curiositat: passem pel costat d'una de les fàbriques de dinamita del Sr. Nobel, abans que es dediqués als Premis de la Pau ...

Finalment arribem a Banyuls i al nostre hotel. Em faig una bona frega al genoll amb "Bálsamo del Tigre" i decideixo esperar a l'endemà per decidir definitivament si abandono la partida.

Diumenge, 8 de març de 2009

He descansat relativament bé, però les molèsties del genoll no han millorat. Penso que avui patiré molt i faré patir a la resta del grup. Per lo tant decideixo plegar. Agafaré el tren a Cotlliure, i allà passaré el diumenge.
Anem a esmorzar a un bar del poble. El "petit dejeuner" que ens serveixen es bastant copiós: com serà un "grand dejeuner"?...
Una noia del grup(soc un desastre per recordar noms) que ha decidit que torna a Barcelona, i jo anem a l'estació per tal de consultar l'horari de trens. Jo marxo a les 11, ella haurà d'esperar a les 2.
Tornem al poble i m'entretinc fent algunes fotos.