Estiu 2006 Àustria

Áustria

Estiu 2006


No havia tornat a Àustria des de 1999, quan vaig haver d'anar pel enterrament de la “tante”, i estava una mica nerviós perquè no sabia com reaccionaria davant del fet de no tenir família per visitar. En certa manera també volia ser com una mena de recordatori de la Mercè, doncs passaria per alguns dels paratges que més ens van impressionar en el nostre viatge de noces. Finalment seria un homenatge a la mare, docs el Salzkammergut va ser la primera regió d'Àustria on ella em va portar fa ara 55 anys.

A més no sabia bé com reaccionaria el meu cos, doncs era la primera vegada que projectava una activitat de senderisme de una setmana de durada. La prova va resultar positiva: no vaig tenir cap mena de molèstia, apart del cansament lògic.

El 29-8 volava de Barcelona a Salzburg i d'allà, amb autobús i vaixell, em tralladava a St. Wolfgang. D'allí sortiria el "trekking", peró no començava fins al 3-9, així que aprofitaria aquests dies per altres visites.

A St.Wolfgang tenia habitació en l'Hotel "El Cavall Negre"(Zum schwarzenRössl), però St.Wolfgang es famós, entre altres coses, per l'Hostal "El Cavall Blanc"(Zum weissen Rössl)

El dia 30-8 plovisquejava i feia un dia molt gris. Per això vaig decidir anar a Bad Ischl perquè és una població gran i es fàcil trobar aixopluc en cas que comencés a ploure fort.

Bad Ischl es famós sobre tot perquè era el lloc d'estiueig dels emperadors. Hi ha el palau d'estiu de Francesc Josep i "Sissi", i altres personatges famosos de la època(com Franz Lehar o Richard Tauber) van seguir los.

L'endemà decideixo anar a Bad Mitterndorf. La mare m'havia portat a estiuejar(jo devia tenir uns 11 o 12 anys) quan encara no li havien afegit el prefix Bad. Quan un nom de població porta aquest prefix vol dir que allà hi ha un balneari. Jo recordava una font termal, però estava en un simple cobert de fusta.

Hallstatt es un dels pobles més bonics d'Àustria, sobre tot per la seva situació al costat del Hallstättersee, i no vaig voler perdre l'ocasió de revisitarlo. La arribada en tren es gloriosa, perquè la línia de ferrocarril passa per la riba oposada del llac, així que has de creuar el llac en vaixell, o vorejarlo caminant. Jo vaig triar la segona opció per tal de tenir més temps per assaborir el paisatge.

I qué dir de Salzburg? Vaig repetir la passejada Mönchsberg-Hohensalzburg que tant havia agradat a la Mercé. Des d'aquest camí es domina tota la ciutat.

Finalment arriba el dia 3-9 i començo la caminada. Estava molt ben organitzada, i realment la senyalització dels camins es tan bona que es gairebé impossible equivocar la ruta.

Primer dia. Creuo el llac de St.Wolfgang en vaixell fins a Gschwendt, i des d'allà torno caminant tot vorejant-lo.

Part del camí segueix la traça del ferrocarril de via estreta que hi circulava fins 1957.

Una curiositat(al menys pels que vivim a la vora del mar):La darrera foto es de la "platja pública" de Strobl.

Segon dia. Des de St.Wolfgang vaig a Unterach, travessant un collet, on hi ha el Schwarzensee i canviant de llac: ara es l'Attersee.

Aquestes dues darreres fotos són del Schafberg, on pujaré(en cremallera) com a final de la caminada.

Tercer dia. No deixo l'Attersee. En teoria havia de caminar fins a Nussdorf, i des d'allà tornar a Unterach en vaixell. Però em vaig equivocar amb l'horari, i quan arribo a Nussdorf l'últim vaixell del dia ja ha salpat. Torno a Unterach en taxi.

Curiosa imatge(que es repetiria després). Resulta que a Áustria es consumeix molta carn de caça. Per aixó hi ha granges en que es crien cérvols i daines en semicaptivitat.

El camí dels contes(Märchenweg), una manera de interessar als més petits pel senderisme.

Els rovellons son molt poc apreciats a Áustria i creixien, sense que ningú els fes cas, als marges del camí.

Quart dia. Passo per dos llacs més. Primer vaig en autobús fins a Mondsee, amb el seu monestir, i després camino fins a Fuschl, sobre la riba del Fuschlsee.

En el monestir de Mondsee s'hi fèien obres de restauració

Em vaig estalviar la pujada al cim del Schober i vaig anar directament a les ruines del castell de Wartenfels des-d'on es domina tant la vall del Mondsee, com la del Fuschlsee.

Cinquena etapa. Era el dia de descans i vaig aprofitar per fer una bonica passejada al voltant del Fuschlsee.

Aquesta darrera foto es de les ruines de Wartenfels, on vaig estar ahir.

Sisena etapa. Torno al Wolfgangsee, però aquesta vegada a St. Gilgen. Aquest era el poble on estiuejava Mozart i la baixada des d'el collet que separa Fuschlsee i Wolfgangsee es fa per un dels seus camins preferits: el Mozartsteig. Després continuo , per la meitat nord, fins arribar altra vegada a St.Wolfgang. Des d'allí el cremallera em pujarà al Schafberg, on està previst el final.

Vull comentar les dues darreres fotos: la primera torna a ser una granja de cérvols, com ja vaig comentar al 3er. dia i la última es d'una mena de jardí de plantes remeieres que hi ha prop de Fuschl.

Malgrat tenir només 1850 m. d'alçada, el Schafberg es el punt més alt de la comarca, i per tant les panoràmiques des d'el cim són magnífiques. I això que el cel no era totalment seré...

Final magnífic!!! La sortida del sol va ser espatarrant. I després no diguem...

Encara sota els efectes de l'impressió rebuda, prenc el cremallera de baixada, l'autobús fins a Salzburg, i allà agafo el tren que em durà a Viena.

Primer dia a Viena. Lo primer es veure la casa de la “tante”. Encara hi figura el seu nom al porter automàtic, i fa una sensació molt estranya haver de mirar la casa de la Singerstrasse 12 des de fora, sense poder entrar en aquell pis que tants records em porta. Després miro de retrobar racons que m'havien agradat especialment. També vaig trobar encara el rétol d'"Allimpex", on treballava, tot i que l'empresa ja ha desaparegut.

Segon dia. Pel dematí visito la tomba de la “tante” al Zentralfriedhof. Realment aquest cementiri es com un parc, i l'esglèsia es una joia del Jugendstil. Res a veure amb els de Barcelona!

Al vespre tinc entrades per la Volksoper: fan “Bocaccio”, una opereta de Suppé.

Tercer dia: excursió al Danubi, per la Wachau. Tenia reservada una plaça per anar de Krems a Melk en vaixell, i tornar a Krems en bicicleta. Però justament aquest dia m'adormo i perdo el tren a Krems i l'enllaç amb el vaixell. Agafo un tren posterior i decideixo fer-ho a l'inrevés: llogar una “bici” per anar a Melk i tornar en vaixell. Tot i això el dia resulta magnífic.

La Wachau es la zona de la vall del Danubi situada entre els 100 i els 60 km de Viena. El microclima particular que hi ha és molt propici pel cultiu de raïm així com de tota mena d'arbres fruiters.

Quart i últim dia. Pel dematí visito la “Hundertwasserhaus”. Es la casa que l'Ajuntament de Viena li ofereix a Hundertwasser per que la reformi al seu gust. Realment la seva arquitectura com la de Gaudí s'inspiren bàsic ament en la mateixa natura. Però parteixen de concepcions diferents: Gaudí construeix per a burgesos rics i en canvi Hundetwasser vol que la seva casa segueixi sent un bloc d'habitatges protegits.

A la tarda, i per despedir-me de Viena, pujo en autobús al Kahlenberg (la Collserola dels vienesos) i baixo després caminant fins a Nussdorf, a les afores de Viena.



FI